Els 8 passos de l'Astanga ioga de Patañjali

Quan es parla d'Astanga, a molts ens ve al cap l'estil de ioga físic anomenat d'aquesta manera, en el qual se segueixen unes seqüències de postures ordenades i preestablertes. Però la realitat és que el concepte naix centenar d'anys abans que l'estil, aproximadament entre els segles II aC i II dC, quan el savi Patanjali escrigué els 196 aforismes coneguts com els Yoga Sutres.

Qui fou Patanjali?

Hi ha controvèrsia amb la identitat del savi Patañjali, ja que s'identifiquen tres Patañjalis diferents: un fou un dels tres grans gramàtics de la tradició índia, l'altre un metge que escrigué un important tractat de medicina, i l'últim el iogui que ens ocupa l'article. Com que en desconeixem les dates exactes d'escriptura dels Yoga Sutres, alguns aposten perquè els tres Patañjalis en són un de sol, una figura mítica que avarca tres grans aspectes de l'ésser: la parla, el cos i la ment.

Què significa Astanga?

La traducció literal de la paraula sànscrita és: asta 'vuit' i anga 'membres', és a dir, vuit parts, que fan referència als vuit passos que Patañjali descriu com el camí per assolir la il·luminació.

Quines són les vuit parts o passos de l'Astanga?

यम नियमासन प्राणायाम प्रत्याहार धारणा ध्यान समाधयोऽष्टावङ्गानि ॥२.२९॥
yama niyamāsana prāṇāyāma pratyāhāra dhāraṇā dhyāna samādhayo’ṣṭāvaṅgāni || 2.29 ||
Les restriccions, les prescripcions, les postures, el control de la respiració, la retirada [dels sentits], la concentració, la meditació i la contemplació constitueixen els vuit elements del ioga ||Sutra 2.29||

En l'obra de Patañjali es descriuen vuit passos a transitar si es vol assolir la il·luminació o unió, l'objectiu últim del ioga. Tot i que aquests passos van de més "bàsics" a més "complexes" (ho escric entre cometes perquè en cap cas considero que els primers passos de l'Astanga siguin senzills o fàcils de dur a terme, és més, podem passar-nos tota una vida treballant per assolir-los), es aconsellable practicar-los de manera conjunta.

Cada pas pot estar conformat per un conjunt de passos, o ser-ne un de sol. Coneguem-los:

1. Iama ('controlar', 'restringir'): obligacions morals fonamentals, de contenció i autocontrol en relació amb l'entorn i amb la resta. A la vegada es divideix en cinc parts:

• Ahimsa: no-violència.
• Sàtia: sinceritat, no mentir.
• Asteia: honestedat, no robar.
• Brahmaxària: castedat, control del desig.
• Aparigraja: absència de cobdícia.

अहिंसासत्यास्तेय ब्रह्मचर्यापरिग्रहाः यमाः ॥२.३०॥

ahiṃsāsatyāsteya brahmacaryāparigrahāḥ yamāḥ ||2.30||

Les restriccions són la no-violència, la sinceritat, l'honestedat, la castedat i la no-acceptació ||Sutra 2.30||

2. Niama (ni 'sota' i iam 'control'): compromisos individuals de conducta que el iogui adquireix amb si mateix. També es compon de cinc parts:

• Sauxa: neteja física i mental.
• Santoxa: content, satisfacció.
• Tapas: disciplina, austeritat, perseverància.
• Svadiaia: estudi, autoreflexió.
• Ixvara pranidana: contemplació de la divinitat.

शौचसंतोषतपःस्वाध्यायेश्वरप्रणिधानानि नियमाः॥२.३२॥

śauca saṁtoṣa tapaḥ svādhyāy-eśvarapraṇidhānāni niyamāḥ ॥2.32॥

Les prescripcions son: la higiene, l'acontentament, l'actitud ascètica, l'estudi i la meditació continuada en el Senyor ||Sutra 2.32||

3. Àssana (as 'seure'): postures físiques, normalment acompanyades per la respiració, que es realitzen en la pràctica física de ioga. En l'actualitat trobem desenes de postures amb les seves variants, però en l'època de Patanjali, les postures físiques eren escasses i estàtiques, amb l'únic objectiu de mantenir la postura de meditació el màxim de temps possible.

स्थिरसुखमासनम् ॥२.४६॥

sthirasukham âsanam ॥2.46॥

 La postura és estable i còmoda ||Sutra 2.46||

4. Pranaiama (prana 'respiració', 'alè, o 'aire vital' i aiama ' expansió' o 'regulació'): control de l'energia vital o prana a través del control de la respiració. Existeixen molts exercicis de respiració, cadascun amb objectius específics; el que és comú en tots els exercicis són les quatre fases de la respiració: 1) púraka 'inhalació', 2) kúmbhaka 'retenció' amb pulmons plens, 3) rètxaka 'expiració' i 4) kúmbhaka-xúniaka 'retenció' amb pulmons buits. No en tots els exercicis es produeixen les quatre fases.

तस्मिन् सति श्वासप्रश्वासयोर्गतिविच्छेदः प्राणायामः ॥२.४९॥

tasmin sati śvāsapraśvāsayorgativicchedaḥ prāṇāyāmaḥ ||2.49||

Quan això es produeix és possible el control de la respiració, que consisteix en la interrupció del moviment d'inhalació i exhalació ||Sutra 2.49||

स: तु बाह्याभ्यन्तरस्थम्भ वृत्तिः देशकालसन्ख्याभिः परिदृष्टो दीर्घसूक्ष्मः ॥२.५०॥

saḥ tu bāhyābhyantarasthambha vṛttiḥ deśakālasankhyābhiḥ paridṛṣṭo dīrghasūkṣmaḥ ||2.50||

[El control de la respiració] té funcions internes, externes i de retenció. Està determinat per l'extensió, la durada i la quantitat. És prolongat i subtil ||Sutra 2.50||

5. Pratiahara (prati 'cap a' i hr 'prendre' o 'endur-se'): replegament dels sentits cap endins, prescindint de l'entorn i dels objectes exteriors.

बाह्याभ्यन्तर विषयाक्षेपी चतुर्थः ॥२.५१॥

bāhyābhyantara viṣayākṣepī caturthaḥ ||2.51||

El quart [tipus de control] transcendeix l'àmbit extern i intern ||Sutra 2.51||

ततः क्षीयते प्रकाशावरणम् ॥२.५२॥

tataḥ kṣīyate prakāśāvaraṇam ||2.52||

A continuació es desfà el vel que obstrueix la llum ||Sutra 2.52||

धारणासु च योग्यता मनसः ॥२.५३॥

dhāraṇāsu ca yogyatā manasaḥ ||2.53||

I la ment queda capacitada per a les concentracions ||Sutra 2.53||

स्वविषयासंप्रयोगे चित्तस्य स्वरूपानुकारैवेन्द्रियाणां प्रत्याहारः ॥२.५४॥

svaviṣayāsaṃprayoge cittasya svarūpānukāraivendriyāṇāṃ pratyāhāraḥ ||2.54||

La retirada dels sentits es produeix quan aquests no entren en contacte amb els seus objectes i sembla com si imitessin la pròpia natura de la ment ||Sutra 2.54||

ततः परमावश्यता इन्द्रियाणाम् ॥२.५५॥

tataḥ paramāvaśyatā indriyāṇām ||2.55||

Aleshores, el domini suprem dels sentits ||Sutra 2.55||

6. Dharanà (dhr 'sostenir' o 'mantenir'): estat de concentració que s'assoleix fixant l'atenció en un únic punt. Aquest objecte pot ser material o immaterial, intern o extern.

देशबन्धश्चित्तस्य धारणा ॥३.१॥

deśa-bandhaḥ cittasya dhāraṇā ||3.1||

La concentració és la fixació de la ment en un punt ||Sutra 3.1||

7. Dhiana (dhi 'pensar' o 'meditar'): estat de meditació profunda que s'assoleix quan la concentració és absoluta.

तत्र प्रत्ययैकतानता ध्यानम् ॥३.२॥

tatra pratyayaikatānatā dhyānam ||3.2||

La meditació és la continuïtat perceptiva en aquest punt ||Sutra 3.2||

8. Samadhi ('absorbir'): il·luminació, estat de consciència pura i de dissolució en què l'individu percep que és un amb l'univers.

तदेवार्थमात्रनिर्भासं स्वरूपशून्यमिवसमाधिः ॥३.३॥

tadevārthamātranirbhāsaṃ svarūpaśūnyamivasamādhiḥ ||3.3||

La contemplació és justament aquesta (meditació) quan reflecteix només l'objecte [percebut], com si s'hagués buidat de si mateixa ||Sutra 3.3||

Amb aquests vuit passos, Patañjali estructura i resumeix el camí que s'ha de recórrer per assolir la il·luminació o unió amb el tot. Sense integrar els principis ètics dels iames, no és possible assolir el samadhi, però mentre practiquem àssana, pranaiama o pratiahara, hem de seguir treballant en els passos anteriors de iama i niama. Per tant, sense transitar pels primers escalons, no podrem accedir a la part superior, però tal com anem ascendint, hem de recordar de tornar enrere; es tracta d'un camí d'anada i tornada constant.

Esperem que amb aquest resum hagis integrat una de les ensenyances més grans que ens ha deixat el savi Patañjali. Esperem encantades els teus comentaris!

Referències:

Patañjali; Yogasutra, els aforismes del ioga. Introducció, traducció i edició d'Òscar Pujol.

Simple-yoga, "Explorando los Yogasutra". https://simple-yoga.org/es/