Passa al contingut principal

Cinturó de ioga: com usar-lo?


Molt usat en estils com el ioga Iyengar, el cinturó ens pot ajudar en diferents aspectes de la pràctica, donant-nos la possibilitat d'adaptar les postures a les nostres necessitats (de la mateixa manera que ho fan altres suports com els blocs, la cadira o les mantes).

Com ha de ser el cinturó de ioga?

Com diu la dita, "millor que en sobri que no que en falti", i així passa amb el cinturó de ioga: millor que sigui una mica més llarg que no que se'ns quedi curt. Una mida adequada amb la qual segurament podràs fer tots els exercicis és 250 cm. Tot i això, si no ets una persona molt alta, amb un de 230 cm o inclús de 200 cm et serà suficient.

El material més adequat és el cotó, millor que els teixits sintètics.

I, finalment i per la meva experiència, la tanca més adequada és la metàl·lica de doble anella semi-esfèrica, com la de la imatge:

N'hi ha que porten una tanca també metàl·lica però rectangular, amb una barra intermèdia mòbil. Tal com he comentat, per la meva experiència, les de doble anella són molt més resistents, ideals per realitzar tancaments on aplicarem molt de pes o molta pressió. També n'hi ha amb tanca de plàstic, la qual tampoc recomano perquè el seu volum sol ser superior.


Quan s'usa el cinturó de ioga?

En general, hi ha tres situacions en les quals tenir un cinturó ens ajudarà a millorar la nostra pràctica: per executar àssanes que encara no podem fer, per millorar-ne l'alineació o per fer una postura restaurativa. Parlem-ne una a una i veiem-ne exemples:

  • Executar àssanes que encara no podem fer: quan la teva mobilitat no et permet arribar a algun punt o si vols aprofundir en algun estirament. 
Paixtximotanàssana, la postura de la pinça asseguda

Uthita-hasta-padangusthàssana, la postura de la mà al dit gros del peu

Nata-rajàssana, la postura del rei ballarí

  • Millorar l'alineació: en postures que són exigents, pots millorar-ne l'execució gràcies al cinturó, i també pots ajudar un company.
Ardha-utanàssana, la postura de la mitja pinça dreta

Macaràssana, la postura del dofí

Sarvangàssana, la postura de l'espelma

  • Postures restauratives: el cinturó t'ajudarà a sostenir la postura i poder relaxar la musculatura o intensificar l'estirament de manera passiva.
Uthita-hasta-padangusthàssana, la postura de la mà al dit gros del peu

Badha-konàssana, la postura del sabater

Aquestes postures només són un petit recull de les múltiples possibilitats que ens brinda el cinturó. La millor forma de familiaritzar-t'hi és experimentant i observant les noves sensacions que es desperten i, sobretot, divertint-te!´

Per explicar-te'n el seu ús, també hem gravat un tutorial amb l'Albert al nostre canal de YouTube. Pots accedir-hi directament amb aquest enllaç 😊

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com iniciar-te en el ioga des de casa si ets principiant

Molts són els que es volen iniciar en el mon del ioga i decideixen fer-ho des de la comoditat de casa seva, a través de vídeos i tutorials . Però, saps com començar a practicar ioga si ets principiant? Encetem el blog responent a una de les preguntes més recurrents d'aquells que s'aproximen al ioga amb curiositat i cert desconeixement. Molts són els que penses que el ioga no està fet per ells, ja que es consideren poc o gens flexibles; però el ioga no és qüestió de flexibilitat sinó que va molt més enllà. El ioga és una filosofia mil·lenària que té per objectiu unir el cos, la ment i l'esperit ; per tant, el fet de ser flexible o no dista molt dels motius pels quals el ioga va formar-se. En realitat, la pràctica física ( àssana  és el nom en sànscrit per a 'postura') és només una petita part del ioga, un esglaó més en el camí cap a la il·luminació o samadhi . Per què vols practicar ioga? Sabent això, hem d'intentar deixar l'ego a un costat i preguntar-no

La motivació i l'adquisició d'hàbits

Què és la motivació? L'Associació Americana de Psicologia (APA) defineix la motivació com l'impuls que dona propòsit o direcció a una conducta. I en aquesta definició hi inclouen una primera classificació bàsica dels tipus de motivacions, la qual n'inclou dos tipus bàsics: Els motius primaris , que van lligats a la nostra fisiologia i a les nostres necessitats bàsiques, per exemple: la gana, la son, la set, el sexe... Els motius secundaris , que inclouen els objectius personals i socials. Aquests estan més relacionats amb la relació amb altres persones, la competició i els nostres interessos i metes personals. Com sempre, les definicions són generals i poc atrevides, així que al llarg d'aquest article exposaré diverses teories i estudis sobre què hi ha al darrere de tot allò que fem i deixem de fer. Bases neurobiològiques Quan ubiquem al cervell la definició inicial de motivació, la podem representar essencialment a través del circuit de la recompensa , el qual s'en